Que les aigües formen part del grup de paraules més habituals per referir-nos a la consciència, ho podem veure des del minut 1 dels textos bíblics. Les aigües són creades al principi; Jesús camina damunt les aigües; Pere s'enfonsa enmig de les aigües; l'aigua la transforma en vi. Aigua, aigua: és un símbol que no para d'aparèixer.

I no és casualitat: si notem per nosaltres mateixos la naturalesa de les sensacions que ens envolten, veurem que és una cosa líquida, no pas sòlida. Canvia de forma, ens envolta i de vegades ens pot mig ofegar. I també té corrents: hi ha onades energètiques que venen i van, i saber resistir els embats és, per exemple, el que es reflecteix en el passatge de quan Jesús increpa la tempesta.

Al passatge d'avui veiem com estan pescant, dins les aigües, i Jesús els converteix en pescadors d'homes. La idea de pescar, també, surt molts altres cops. I, un cop més, no és casualitat: si diem que les aigües és un símbol perfecte, molt gràfic, de la consciència humana, el que s'hi mou han de ser, per seguir la simbologia, peixos.

Tenim el passatge de quan, arran de Jesús, pesquen tant que quasi no podien treure la xarxa de les aigües. I pesquen tant en una zona on no havien pescat abans. Traduïm tot això, va.

En la consciència, s'hi mou tot. S'hi mouen tota classe de bèsties marines, se'ns diu. El cas és que podem trobar tots els estats de ser que vulguem, seleccionant-los. Pescant-los, podríem dir. Si em sento ser pobre, o sol, o malastrugat, o joiós, tot això són peixos que he captat de les fondàries de la psique. No pescar, no rebre benefici de la consciència, és per exemple els moments en què provem de pregar, i per més que ho provem no hi ha manera d'entrar en contacte amb aquell estat de consciència que voldríem. No acabem de poder fer present, viure com a present, l'estat de consciència que ens salvaria del dolor, o la dissort, que ara vivim. I això segueix així fins que Jesús hi intervé: fins que la consciència de Déu és salvació fa acte de presència en nosaltres. Llavors en consciència podem entrar en contacte amb tot el que volem i més. 

Així doncs, què és ser pescador d'homes? Si pescador és qui troba en consciència allò que necessita, allò que l'allibera del que li feia mal, què és pescar un home? Bé, el mateix fenomen és descrit moltes vegades amb el símbol de l'ovella.

Les persones que ens trobem a la vida, tant les que formen part habitual d'ella com les que tenen un paper fugaç, responen a la crida del pastor. No trobem altra persona que la que reflecteix l'estat de consciència que hi ha en nosaltres. Tenim doncs no només que per Jesús trobem en nosaltres allò que necessitem, sinó que també arriben a través d'aquesta acció en nosaltres les persones que ens reflecteixen aquest estat. Podríem dir que pesquem aquestes persones, segons el que en nosaltres s'estigui movent.

No ho heu ja experimentat, això? No us heu trobat sempre amb el mateix tipus de cap, el mateix tipus d'amic, el mateix tipus de parella, el mateix tipus de company de feina? Heu pescat aquestes persones abans de trobar-les, mitjançant la tria interna de l'estat de consciència en vosaltres, del peix en vosaltres. Vau passar de pescar peixos, a pescar homes. I l'acció de Déu és salvació en nosaltres ens permet que, si hi ha res que ens disgusti, puguem solucionar-ho no pas a fora, no pas amb l'altre, sinó en nosaltres, amb Jesús. És allà on podem tornar a tirar la xarxa, per pescar on no havíem abans trobat peix.

En paraules pràctiques: si sempre m'he trobat el mateix torracollons quan vaig a una feina, cal que m'adoni que la naturalesa d'aquesta molèstia no és en aquella altra persona, sinó en mi. Jo he sigut qui ha pescat aquest estat (aquest peix), que després m'ha dut una persona de la mateixa naturalesa (pescant l'home). Si vull res de diferent cal que trobi on hi ha en mi aquesta naturalesa de peix, i començar a tirar la xarxa a l'altra banda de la barca: si he estat trobant un cert tipus de persona i en vull un altre, cal que trobi aquesta altra manera de ser en mi, i començar ja ara a donar-hi gràcies. Fent això és com podem pescar on no s'havia mai tret peix.